Aquest mes de juny finalitza la meva tasca de voluntariat en l'Associació de Pensionistes i Jubilats "La Sedeta" i per tant, acabo amb l'organització i realització de les visites culturals que hem fet durant aquests últims vuit anys.

Des d'aquí, vull donar-vos les gràcies a tots per la vostra presència, col·laboració i bona entesa, que ens ha permès gaudir de la riquesa cultural de la nostra terra.

Una cordial salutació i fins sempre.
Lluís
0 comentarios
Divendres 17 de Juny de 2011
FABRICA D'AUDIÒFONS GAES
Barcelona

La nova seu de Gaes, edifici modern i sostenible de cinc plantes, situat al districte de la innovació 22 @, reflecteix el gran creixement que ha viscut l'empresa des de la seva fundació l'any 1949 pels senyors Antonio Gassó i José Maria Espoy (així va néixer Gaes combinant les primeres síl·labes dels cognoms) fins als nostres dies, transmet una imatge moderna i d'alta tecnologia.
Una de les claus de la direcció, - ens manifesta la senyoreta Violeta Grau responsable de Relacions Institucionals - les persones són molt més importants que la imatge corporativa o que el mateix producte, intenten atreure el màxim talent
possible, oferint-los una carrera, formació i l'oportunitat de sentir involucrats. Són una gran família de més de 300 empleats motivats i amb esperit d'equip i lideratge, en resposta al tracte i valoració humana que reben.
Mitjançant el suport d'un vídeo ens han comentat sobre: la pèrdua d'audició, els efectes de la mateixa i les possibles solucions; la importància en la neteja de l'orella i com s'ha de fer; el audiòfon la seva constitució i els diferents tipus; pròtesis auditives; l'implant coclear alternativa a solucions tradicionals de
pròtesis auditives amb el més avançat sistema Nucleus 5, ara per ara és l'implant més prim del món 3,9 mm. de gruix; la solidaritat en ajuda a organitzacions i persones sense recursos, etc.
En el recorregut pels diferents departaments de fabricació i comentat per la senyoreta Violeta Grau, hem vist els processos que intervenen en la creació d'un audiòfon fins el seu resultat final.
Les instal·lacions de Microson es troben ubicades a la planta inferior de l'edifici, té la seva pròpia Sala Blanca de classe 10.000 i hi operen més de 100 tècnics especialitzats. L'aire és sotmès a rigorosos filtrats que en garanteixen la puresa i minimitza el risc de contaminació dels xips, és per això que el visitant no pot accedir, però si rebre la màxima informació.
En acabar la visita ens han ofert un pica-pica i un obsequi com a record.
Des d'aquí reiterem les gràcies a la senyoreta Grau pel seu bon tracte, personalitat i gran eloqüència, que ha fet que les gairebé tres hores de visita transcorregueren sense notar.


Preu: Gratuït
Visitants:20 persones


© fotos: Lluís
© textes: Lluís
0 comentarios
Dimecres 01 de Juny de 2011
REIAL MONESTIR DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
Plaça Octaviá

L’inici de la visita ha començat a la plaça exterior davant del Monestir, on la senyoreta monitora ens ha informat dels coneixements supòsits i referencials que es tenen de l’antiga abadia benedictina, que va ser en l’edat Mitjana el principal centre monàstic de Catalunya.
A partir del segle IV, comença a tenir una intensa activitat religiosa centrada en el martyrium dedicat a sant Cugat que segons la tradició havia mort en aquest lloc l'any 303, víctima de les persecucions contra els cristians, edicte de l'emperador romà Dioclecià, ordenant el tancament de les esglésies i la confiscació dels llibres sants.
Al voltant de la seva tomba es van succeir diverses construccions i potser una primera comunitat, fins que l’any 717 va ser destruïda per la invasió sarraïna. La veritat és que fins l’any 878 no es té constància documental del primer abat que va ser Ostofred (878-895) quan l’abadia va ser posada sota les directrius de l’església de Barcelona i del seu bisbe Frodoí per un precepte del rei Lluís II de França (anomenat el tartamut). Les cròniques antigues citen sis abats anteriors (Deodat, Abrabald, Sunifred, Donadéu, Otger i Odiló), però no hi ha dades que testifiquin l’existència.
La primera impressió que s’obté en entrar a la Basílica és pau, sobrietat, senzillesa, il·luminació discreta i mínima decoració. El seu interior de tres naus semblants en altura en copes amb tres absis, el central més gran i discretament decorat té planta poligonal, els laterals són més senzills i en semicercle. Va ser construïda entre els segles XII i XIV, iniciada sota l’estil romànic, i acabada en estil gòtic. Cal destacar entre altres: el retaule gòtic de Tots Sants, realitzat l'any 1375 per l’artista Pere Serra; el de sant Benet segle XVII; retaule renaixentista del segle XVI de la Verge del Rosari; l’esplèndida rosassa de la façana de 8,2 metres de diàmetre de l’any 1340 amb traceria gòtica i rosetes al seu interior, l’acompanyen dues de menors dimensions, que il·luminen les naus laterals.
Potser els més atractiu del conjunt monàstic sigui la seva impressionant claustre romànic de reconegut prestigi que fou realitzat durant els segles XI-XII sota la direcció del mestre Arnau Catell i el seu deixeble Lluís Samaranch, amb una longitud de més de 30 metres. Destaquen els 144 capitells de amplíssima temàtica distribuïts entre els 18 parells de columnes que tenen cadascuna de les 4 galeries, finament elaborats amb detalls profans, religiosos i decoratius. A l’extrem nord-oest del claustre hi ha un capitell amb una signatura que diu en llatí: «Aquesta és la imatge de l’escultor Arnau Cadell, que va construir aquest claustre per a la posteritat». Un dels pocs casos en què un escultor del romànic ha deixat la seva signatura.
Al segle XVI se li va afegir un segon pis d’estil renaixentista, ia més es va dur a terme la construcció del l’atri d’entrada.
És una visita per passar temps gaudint de tot el contingut i anar descobrint els més mínims detalls.

Preu: 3,50 €
Visitants:30 persones


© fotos: Lluís
© textes: Lluís
0 comentarios
Dijous 19 de Maig de 2011
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
Plaça de les Arts, 1

Avui hem visitat una joia del patrimoni arquitectònic de Barcelona un Partenó de finals del segle XX, el Teatre Nacional de Catalunya. Respira la majestuositat dels temples grecs i alhora exhibeix modernitat en les seves grans vidrieres i la seva vegetació interior. Dissenyat per l'arquitecte Ricard Bofill, constitueix una de les seves obres més conegudes de la seva línia més classicista.
Va ser inaugurat oficialment l'11 de setembre de 1997, coincidint amb la Diada de Catalunya, amb la representació de la famosa Auca del Sr Esteve de Santiago Rusiñol.
És un complex integrat per dues estructures diferents; el primer, L'edifici principal, s'accedeix per una àmplia escalinata, i acull la Sala Gran, la Sala Petita del Teatre, el Vestíbul principal, una Zona per als artistes, oficines i tots els serveis complementaris; el segon Edifici que acompanya la composició general, amb un aspecte tradicional i modern a la vegada, alberga la Sala Tallers, (es diu tallers per ser l'edifici on es construeixen els decorats i on es localitza el taller de pintura), compta amb els serveis corresponents de: cafeteria, taquilles, guarda-roba, camerinos, petits tallers, magatzems, oficines etc. Es va inaugurar el mes de novembre de l'any 1996 amb la representació de l'obra Angels in America de Tony Kushner dirigida per Josep Maria Flotats,
Durant el recorregut hem visitat les següents estades: Vestíbul Principal, Sala Gran, Zona d'artistes, Sala Petita, Sala Tallers, Caixa escènica de la Sala Gran, Camerinos, Magatzems de materials escènics etc. En tots ells, la nostra acompanyant senyoreta Montserrat ens ha delectat amb el seu bon humor i abundants explicacions. Gràcies.

Preu: 5,00 €
Visitants:28 persones


© fotos: TNC-Lluís
© textes: Lluís
0 comentarios
Dimecres 04 de Maig de 2011
VAPOR BUXEDA VELL
Sabadell

El Vapor Buxeda Vell es va construir entre els anys 1852 i 1854, per iniciativa dels germans Miguel i Domingo Buxeda, vinguts de Camprodon (Ripollès). Les naus, avui desaparegudes, ocupaven tota l'illa dels carrers d'Alemanya. del Sol, de Sant Pau i de Cervantes.
El circuit de la visita permet descobrir tots els racons del que havia estat el sector energètic d'una gran fàbrica tèxtil que funcionava amb vapor, propietat primer de la família Buxeda i, a partir de l’any 1905, de la societat La Mercantil Sabadellense, propietària fins l'any 1989.
En plena fase de creixement havia arribat a tenir més de 350 treballadors, 39 telers manuals, 40 telers mecànics, cobrint tot el procés productiu llaner des de l'entrada de llana a la fàbrica fins que sortien els teixits acabats: rentat, tintat, tissatge, filatura , aprestos i acabats.
Ens han comentat sobre el carbó i la seva procedència, l'arribada del ferrocarril que va afavorir els costos de producció, les màquines de vapor i els seus límits, el gas manufacturat i la producció de electricidad.
Aquest vapor tèxtil va ser un dels establiments més grans i importants de la ciutat de finals del segle XIX. Els Buxeda van tenir premis a les exposicions nacionals de Barcelona (1871) i intemacionals de Londres (1862). Va ser el primer establiment industrial de la ciutat que el 1879 va tenir enllumenat elèctric autoproduït per la seva màquina de vapor.
El nucli de l'exposició i principal singularitat del Buxeda Vell ha estat la conservació d'un element del patrimoni industrial i tecnològic excepcional i únic al país: la màquina de vapor semifixa Wolf, de 300 CV de potència, construïda expressament en Magdeburg (Alemanya), lloc on estava instal·lada la fàbrica de R. Wolf, i que ha arribat als nostres dies en perfecte estat de conservació, en bona part a causa de l'última persona que la va fer funcionar el sr. Josep Llorens i que fins fa pocs anys encara va tenir cura del seu manteniment.
Hem acabat la visita sense poder gaudir, per avaria tècnica, de l'audiovisual i coneixe el context històric que vivia Catalunya a l'època i les inquietuds empresarials de la família Buxeda, fundadors de l’empresa.

Preu: 1,50 €
Visitants:29 persones


© fotos: Lluís
© textes: Lluís
0 comentarios
Dimecres 20 d'Abril de 2011
BIBLIOTECA PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA
Barcelona

La reunió dels fons documentals del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) i de la Biblioteca Josep M. Figueres traslladats a la Biblioteca Pavelló de la República, que avui hem visitat, ha donat lloc a la formació d'una de les biblioteques més importants del món sobre Segona República, Guerra Civil, Exili, Franquisme i Transició a Espanya i, especialment, a Catalunya .
Paral·lelament a aquestes temàtiques, que conformen el cos principal del fons de la biblioteca, també té un important contingut sobre sovietisme i sobre història política internacional del segle XX, especialment en relació a la Segona Guerra Mundial, a més disposa d'un fons sobre història econòmica d'Amèrica del segle XX, procedent de la Casa d'Amèrica de Barcelona, compost per monografies, publicacions periòdiques i material d'arxiu.
Ens comenten com la documentació generada a l'exili, a part de la cedida per Jordi Arquer i Saltor (1907-1981) polític i escriptor català, militant del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) exiliat a França el 1939 on va formar part activa del Moviment Socialista de Catalunya, ha anat creixent amb donacions d'antics militants de partits, sindicats, institucions, organitzacions i associacions polítiques i culturals de l'exili català i espanyol, bàsicament a França, però també a la resta d'Europa i Amèrica. Predomina el material relacionat amb el moviment llibertari a l'exili i la correspondència mantinguda entre Jordi Arquer i nombroses personalitats tant de l'exili com de l'interior.
La sèrie de fons personals consta d'un total de vuitanta-set, vinculats cada un d'ells a la persona per la seva militància, el seu càrrec polític, la seva professió, etc. La història política, sindical o cultural de Catalunya i d'Espanya durant el segle XX.
La manca d'espai, segons ens comenten, impedeix el exposar per a la seva visualització, els documents més importants i representatius de la Guerra Civil Espanyola i en especial de Catalunya. Alguns han estat comentats àmpliament per la nostra acompanyant senyoreta Lidia, des d'aquí reiterem les gràcies.

+ informació

Preu: Gratuït
Visitants:26 persones


© fotos: Lluís
© textes: Lluís
0 comentarios
Dimecres 06 d'Abril de 2011
MUSEU HISTÒRIA DE L'ARTESANIA DEL FERRO
Barcelona

El Senyor Víctor Cunillera i Ferrando, tercera generació de l'ofici de forjador artístic, en l'actualitat ja retirat, sent una gran passió pel seu treball i segueix oferint les seves idees i dissenys en forja artística per diferents llocs de Catalunya.
Ens comenta que el taller va ser fundat pel seu avi patern en l'any 1910. Aprendre al costat del seu pare l'art i la tècnica de la forja seguint en l'ofici fins que l'any 1985 es va convertir en escola i en Museu conjuntament amb el Gremi de Serrallers l'any 2001.
Ens explica com els seus avantpassats van ser uns dels artesans que es van integrar en el corrent modernista del segle XX amb el treball de forja artística. Va ser un estil caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, esteticisme refinat i el dinamisme de les formes, la utilitat anava unida amb la bellesa a l'estructura útil, el gust per la asimetria, l'ús de motius vegetals, es superposaven les figures de dracs, àguiles, galls, elements florals, espirals, van representar un magnífic complement per a l'arquitectura En la seva obra van deixar l'empremta de l'home senzill, creatiu de gran experiència i gust artístic.
Durant la visita hem vist diverses obres, unes pròpies i altres de donacions diverses, ens ha comentat la seva creació artística, la distinció entre forja i soldadura. Ha detallat la utilitat de les eines principals: el martell, l'enclusa la farga, malls de diferents mides, tenalles diverses i altres eines.
Des d'aquí felicitem al senyor Cunillera, per la seva eloqüència, senzillesa i amor a aquest ofici mil·lenari que hem tingut el plaer de conèixer i animem perquè segueixi amb la mateixa passió divulgant el treball d'aquests grans artesans que amb la seva creativitat van deixar petjada en la nostra història cultural.

Preu: Gratuït
Visitants:25 persones


© fotos: Lluís
© textes: Lluís
0 comentarios
Dimecres 23 de Març de 2011
MUSEU DE L'ESTAMPACIÓ
Premià de Mar

Hem conegut la història de les diferents etapes de l'estampació a Catalunya, activitat iniciada amb empenta al segle XVIII amb la roba indianes que va donar l'impuls a la revolució industrial de Catalunya. L'extensió de l'activitat per molts punts del nostre país, va crear un potencial tècnic i econòmic sobre el qual es va poder emprendre l'aventura de les fàbriques tèxtils del segle XIX.
Les primeres notícies d'aquesta tècnica daten d'Egipte, molts anys abans de Crist, més tard es troben vestigis a la Xina ia l'Índia (aquests últims més retardats, ja que la seva època florent correspon al començament de l'era cristiana). A Europa, a l'Edat Mitjana, els monjos van practicar la tècnica de l'estampació. L’any 1770 es va estendre a Alemanya, França, Anglaterra, Espanya i altres països de l'actual Europa. Al segle XVIII Belly va inventar la màquina de cilindres i, l’any 1834, el mecànic francès Louis Perrot a Rouen, la màquina d'estampació mecànica per blocs (d'aquí el nom de ""Perrotina""). La màquina va arribar a Catalunya sis anys després de la seva invenció, en un període de progrés tecnològic excepcionalment ràpid que va ajudar tant a l'adopció com a la difusió que va portar a un notable procés de convergència amb les regions tèxtils més forts del continent.
Durant la visita en els diferents espais de l'exposició s'ha fet referència amb detallades explicacions als següents temes: el comerç de cotó amb l'Orient, l'estampació manual d'indianes, el blanqueig del teixit, el secret del color, els gravats d'estampació, l'estampació a la lionesa, la maquinària i el treball tècnic artístic de dibuixants i gravadors.
En acabar la visita ens han ofert una demostració sobre la tècnica d'estampació a la Lionesa sistema que va ser introduït a Catalunya en el transcurs de l’any 1931. El procés manual consta de: com a matriu, un marc o bastidor amb una fina malla tensada, oberta en certes zones que és la imatge a imprimir, i tancades en altres; tinta de certa densitat arrossegada i pressionada per una espàtula de goma anomenada racleta travessant la malla i dipositant sobre el suport col·locat sota la matriu, s'imprimeix i es retira per al seu assecat.
Al taller didàctic, part del grup ha assajat tècniques d'estampació sobre un suport (mocador tipus pirata), que un cop imprès i assecat han portat com a record d'aquesta interessant visita.

Preu: 1,00 €
Visitants:26 persones


© fotos: M.Vallvé-J.Almagro-Lluís
© textes: Lluís
0 comentarios
Dimecres 9 de Març de 2011
MASIA MUSEU SERRA
Cornellà de Llobregat

La vinculació de la família Serra a la ceràmica comença amb Antonio Serra Fiter l'any 1904, en un taller situat a la zona de Poble Nou (Barcelona) dedicat a la fabricació preferentment de peces de porcellana, unes de caràcter utilitari i altres d'art decoratiu seguint la tendència que comença a prendre identitat a Catalunya en el marc de les arts aplicades.
Avui hem visitat la casa masia del segle XVII, situada al terme de Cornellà de Llobregat on Antoni Serra l'any 1926, s'inicia la manufactura dedicada exclusivament i amb esperit innovador a la ceràmica d'art, donant-se a conèixer com ""Ceràmica Serra"" .
A la seva mort (abril de 1932), van seguir els seus passos amb gran èxit en l'art ceramista, tots els seus fills, els germans Serra Abella, segona generació. Actualment Jordi Serra Moragas, membre de la tercera generació de la saga de la família Serra i continuador de la tasca artística del taller, ha situat el seu
ceràmica amb la perfeccionada tècnica de reflexos metàl.lics, esgrafiats i gravats, dins de l'art internacional , amb exposicions a diversos països com: Japó, França, Alemanya i els EUA.
Ens han informat sobre el procés d'elaboració de convertir el fang en art, des de l'extracció de l'argila fins a la cocció dels diferent objectes modelats; la importància que té el Forn i la temperatura en la cocció de les peces, la fabricació de aquestes en el Torn, molt important la col locació i centrat de la Pella i com obrir per fer la peça que es vulgui; la matèria prima amb què s'elaboren les porcellanes, un compost dels minerals de: Caolí, Quars i Feldespat barrejats en proporcions adequades, a part d'òxids metàl·lics per a la pintura i or d'amalgama en cas de daurar algunes parts.
Durant el recorregut per les diferents sales hem admirat magnífiques peces de gran perfecció tècnica i artística que certifiquen l'ampli coneixement dels seus creadors.
Al taller de decoració i dirigits per Jordi Serra, cada component del grup ha decorat al seu gust un plat. Grat record de tan agradable visita.

Preu: 8,00 €
Visitants:14 persones


© fotos: Lluís
© textes: Lluís
0 comentarios
Dimecres 23 de Febrer de 2011
BIBLIOTECA PÚBLICA ARÚS
Passeig de Sant Joan, 26 pral.

En l'inici de la visita ens han explicat a grans trets, com va ser la curta i activa vida de Rossend Arús i Arderiu (Barcelona 1845-1891).
Era Maçó, als 21 anys d'edat va ingressar en la Lògia La Fraternitat número 1 de Barcelona, va ser un home modern, progressista i liberal del seu temps, periodista i dramaturg, col.laborador de nombrosos diaris i revistes, va escriure obres de teatre de tots els gèneres, en català i castellà, entre elles: La Lucia dels cabells d'Or; El nou Tenorio; El doctor Llorenç ... etc. Va formar part d'altres Lògies. Va crear la Lògia Avant d'aire catalanista i de la qual es converteix en Mestre Venerable. El seu ideal era aconseguir que com més formació té un poble més lluny està del absolutisme , inculcar que la paraula sagrada per a tot home honrat és, endavant i eliminar les boires de la ignorància, dignificar l'home i practicar la germanor sense distinció de credos races o nacionalitats.
L'any 1886 en l'assemblea constituent de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana, va ser escollit com a Gran Mestre de la maçoneria catalana.
Una de les tasques dels seus últims anys va ser dirigir l'edició del Diccionari Enciclopèdic de la Maçoneria, una de les obres més completes en llengua espanyola, que es va publicar a Barcelona el 1891, any de la seva mort.
La Biblioteca es va fundar per llegat testamentari i desig explícit de Rossend Arús. Es va inaugurar el 24 de març de 1895, duent a terme tota la responsabilitat i gestió, el nomenat Marmessor i amic personal Valentin Almirall i Llozer.
És un dels importants centres d'investigació i recerca especialitzats en moviments socials contemporanis i història maçònica de Catalunya. Actualment a través de donacions particulars i de Grans Lògies de tot el món, reuneix un dels més importants fons bibliogràfics referents, amb més de 69.000 volums a disposició de consulta.

Preu: Gratuït
Visitants:25 persones


© fotos: Lluís
© textes: Lluís
0 comentarios
Dimecres 9 de Febrer de 2011
MUSEU ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA
Passeig de Santa Madrona, 39-41

Durant l'itinerari de la visita hem seguit les arrels de la nostra antiga història a través d'una notable col·lecció de peces de les diferents civilitzacions que es van establir a Catalunya i les Illes Balears, ordenades a partir de criteris cronològics i geográfics.desde el Paleolític fins l'Edat del Ferro.
El período Paleolític conegut també com Antiga Edat de Pedra, descobreix la presència de l'home al nostre país a través d'estris quotidians tallats en forma de pedra i ossos, trobats en diversos jaciments prehistòrics
El període Neolític de gran innovació i transcendència ens mostra com l'ésser humà descobreix l'agricultura i la ramaderia i es fa sedentari. Es conserven vestigis de la cultura de sepulcres en fossa, pintures rupestres així com mostres de ceràmica decorada i monuments funeraris (menhirs i dolmens).
L'Edat del Bronze va suposar per a Catalunya: la incorporació de civilitzacions indoeuropees; la formació etnica i cultural que va desenvolupar la primera cultura històrica en el món ibèric; avanç en una economia agrícola i ramadera i l'impacte colonial com decisiva corrent civilitzadora que van portar a terme els fenicis i grecs.
L'Edat del Ferro és l'últim període de la Prehistòria abans del començament de la història amb la invenció de l'escriptura i constitueix l'etapa final de l'Edat dels Metalls. Es caracteritza per l'abandonament del bronze en benefici del ferro a causa de l'abundància d'aquest mineral, la seva gran duresa, la seva alta temperatura de fusió i el cost, més econòmic que el bronze.
Cal destacar de la visita, la rèplica exacta de l'escultura grega d'Esculapi (el déu grec de la medicina), realitzada a partir de blocs de marbre procedents de les pedreres gregues de Tasos i de Pantel. L'escultura original, totalment restaurada va tornar a Empúries després de la seva permanència d'anys al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
L'exposició itinerant ""Ànimes de Vidre"" de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, és una col·lecció única de vidre antic i modern formada per aproximadament unes 1.000 peces amb una cronologia des del segle XIV aC fins al segle XIX, considerades tant per la seva qualitat, varietat tècnica, estils, èpoques i procedència la més important del país. Ha estat un plaer visual gaudir de tan valuosa col·lecció.

Preu: 2,40 €
Visitants:30 persones


© fotos: Lluís
© textes: Lluís
0 comentarios
Dimecres 26 de Gener de 2011
BASÍLICA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DEL MAR
Plaça de Santa Maria, 1

Avui hem visitat la Basílica Santa Maria del Mar impactant joia gòtica del segle XIV d’una gran i extraordinària bellesa ubicada al barri de la Ribera de Barcelona.
Fem un reduït comentari de tot el vist i la informació rebuda.
La seva construcció, quan Catalunya era una de les grans potències marítimes i comercials, va començar el dia de Santa Maria de l'any 1329, tal com figura en la làpida situada a l’entrada, que diu: ""En nom de la Santa Trinitat, a honor de Madona Santa Maria fo comensada l’obra d’aquest esgleya lo dia de Santa Maria de Mars en l’any de MCCCXXIX, regnant n'Amfós per la gràcia de Déu rei d'Aragó, qui conquès lo regne de Cerdenya "", sent el mestre d’obres l’arquitecte Berenguer de Montagut.
En el terreny en què alça, existia des del segle X una església coneguda com Santa Maria de les Arenes. La llegenda indica que en aquest mateix lloc descansaven les restes de Santa Eulàlia, que van ser traslladats més tard a la catedral.
Va finalitzar la seva construcció en l’any 1383 amb la col·locació de la darrera pedra clau de volta, tot un rècord en l’edificació d’un temple d’aquesta mida. Actualment malgrat els segles que han transcorregut es troba en un envejable perfecte estat de conservació.
Vista des de l’exterior es perfila una silueta robusta austera i poc decorada. No obstant això el seu estilitzat i bell interior provoca sorpresa, emoció i admiració. Descobreixes una gran obra d’art harmònic proporcionat amb una unitat estilista que li confereix una gran força. Les seves tres naus, sostingudes i separades per fileres de altíssimes i esveltes columnes, rematen en una espectacular volta de creueria. Des de qualsevol punt de la gran nau es pot veure l’altar, el que permet seguir perfectament els actes religiosos o activitats culturals del moment. La disposició arquitectònica de vidrieres i rosasses donen a la nau una lluminositat diàfana, aspecte clar i d’una impressionant majestuositat.
Sota el presbiteri hi ha una petita cripta, en ella es conserva l’arqueta amb les restes de sant Cugat, provinent de la desapareguda església de Sant Cugat del Rec, on havien arribat des del Monestir de Sant Cugat del Vallès després de la desamortització.
L’any1923 va rebre el títol de Basílica menor, atorgat pel papa Pius XI.
És un lloc que té un aire suggestiu on es respira pau i tranquil·litat que aïlla totalment del aclaparador enrenou que ens envolta.
La visita ha estat guiada i comentada pel l’erudit germà Vicenç. Des d’aquí reiterem les gràcies per la seva amabilitat i detallada informació.

Preu: Donatiu
Visitants:49 persones


© fotos: Lluís
© textes: Lluís
0 comentarios
Dimecres 12 de Gener de 2011
RUTES D'ARÀBIA TRESORS ARQUEOLÒGICS DEL REGNE
CaixaForum

Les rutes, itineraris comercials i de pelegrinatge constitueixen el fil conductor d'aquesta exposició. En el seu recorregut a través de les obres exposades desvetlla un tresor arqueològic que ens era desconegut i que descobreixen un panorama de les diferents cultures que es van succeir a la península Aràbiga des de la prehistòria fins a inicis del període modern, subratlla el seu paper privilegiat com a terra d'intercanvis , i revela una civilització dinàmica i original
Seguint les rutes del mapa que comuniquen les costes de l'oceà Índic o els països de la Banya d'Àfrica (també coneguda com l'Àfrica Nord-oriental) amb Egipte, Mesopotàmia i el món mediterrani, hem passejat pels poblats prehistòrics, l'art nòmada, les comunitats de pescadors de l'illa de Tarut, la influència mesopotàmica, els grans oasis de la península que van albergar a poderosos estats que es van convertir en llocs sants de l'Islam, les ciutats fortificades del desert, i els regnes de Dedan i Lihyán, amb els seus santuaris i escultures colossals. També
l'antiga Hegra, on Aràbia va entrar en contacte amb Roma, les metròpolis comercials del cor del subcontinent, els palaus de Medina i les esteles funeràries de la Meca.
El destacat de l'exposició entre d'altres són tres estàtues colossals, de gairebé 2,5 metres d'altura, desenterrades al santuari del-Juraiba, i que es creu podrien representar sobirans lihyaníes (segles IV-III aC).
De les antigues metròpolis comercials del cor d'Aràbia (Qariat al-Fau i Nayra) es mostren peces com una figura d'alabastre representant a un home amb una daga (segles III aC-III dC), una placa inscrita decorada amb cabres, diversos altars i peveters, quatre estatuetes de dromedari o un cap d'home en bronze (segle I aC-II dC) de clara influència helenística.
Una màscara funerària, dos braçalets, un guant, collarets, pendents i aplics d'un sudari o vestit, tots d'or i del segle I, il.lustren l'època esplendorosa de la província oriental, amb enclavaments com Zalla i Ayn Yawan.
A la part final de l'exposició, es poden contemplar les esteles funeràries de la Meca, moltes d'elles provinents del cementiri de Al-Maala, que custodiava les tombes de personatges il.lustres, una porta monumental de plata de la Kaaba, un cadenat i un forrellat en nom del sultà otomà Ahmad I (segle XVII).

Preu: Gratuït
Visitants:25 persones


© fotos: Google i Lluís
© textes: Lluís
0 comentarios
Suscribirse a: Comentarios (Atom)